Fa uns dies vam celebrar amb orgull al Club Tennis Lleida, la vuitena edició del Torneig Aremi, una cita solidaria i esportiva que ja forma part de l’ADN de la nostra entitat i que ens va permetre compartir durant un dia valors com l’esforç, la superació i la inclusió a través del tennis. Igualment, el passat 11 d’octubre es va celebrar amb un gran èxit de participació el Tardeo Solidari a benefici de Down Lleida, que va reflectir la implicació dels nostres socis i sòcies en causes que van més enllà de l’esport.

Aquestes iniciatives no són fets puntuals, sinó una manera d’entendre el club com un espai obert, inclusiu i compromès amb les persones, on l’esport és també una eina de transformació social. I des d’aquest punt de vista, des del respecte i la sensibilitat envers totes les realitats humanes, celebrem de nou un pas històric en el reconeixement dels drets i la dignitat de les persones amb discapacitat: la reforma de l’article 49 de la Constitució Espanyola.

Aquest canvi constitucional simbolitza que hem avançat com a país i com a societat. Però encara ens queda molt per fer: accessibilitat universal, inserció laboral real, suport a les famílies, educació inclusiva... La igualtat no s’assoleix només amb normes i lleis, sinó amb actituds i compromisos quotidians.

Aquesta reforma constitucional, fruit del consens i la sensibilitat social i que posa al centre la persona i els seus drets, va més enllà d’un simple canvi terminològic. La substitució del terme ‘disminuïts’ per ‘persones amb discapacitat’ representa una gran evolució en els valors de la nostra societat i un propòsit col·lectiu per construir un país més just, digne, respectuós i inclusiu, reconciliant la societat amb una part d’ella mateixa, que durant massa temps va ser amagada, marginada o ignorada. L’esmentada modificació és el resultat d’anys de lluita silenciosa de milers de famílies, d’entitats, de professionals i, sobre tot, de persones discapacitades que han reivindicat en tot moment el dret de ser vistes, escoltades i respectades com a ciutadans de ple dret. Perquè la igualtat real només es possible quan es respecta la diversitat.

Avui dia, a diferència d’aquells temps quan era molt jovenet, els nens o nenes actuals, quan senten parlar de ‘persones amb discapacitat’, ja no perceben aquella càrrega de rebuig o de compassió que hi havia abans. Perceben una realitat humana plural, on tothom hi té cabuda, on les diferències no resten, sinó que sumen, i que hem començat a mirar amb ulls més oberts i més empàtics, els ulls d’una societat més madura i ‘empoderada’.

En definitiva, des del Club Tennis Lleida ens sentim identificats amb aquest esperit de respecte, reconeixement i inclusió. Perquè cada vegada que obrim les portes del club a un torneig com l’Aremi o a una causa solidaria com la de Down Lleida, no només practiquem esport, sinó que fem visible una manera d’entendre la vida: amb empatia, compromís i humanitat.

És importantíssim recordar que, darrere de cada somriure, de cada mirada plena de coratge i de cada gest de superació, hi ha professionals i voluntaris que hi posen cor, temps i dedicació, i que mai no es rendeixen. A totes les associacions de Lleida que dediquen la seva vida a cuidar, acompanyar, integrar, donar esperança i vetllar per la dignitat, el benestar i la felicitat de les persones amb discapacitat: gràcies de tot cor per ser la llum, per ser la força i per recordar-nos cada dia el veritable sentit de la paraula humanitat i esperança.

No podem oblidar mai que la discapacitat no és l’absència de capacitats, sinó la diversitat en les maneres de viure i afrontar el món.

José Luis Solans Pueyo

President del Club Tennis Lleida