El president del CT Lleida, José Luis Solans, va ser l’encarregat de donar la benvinguda a l’acte com a amfitrió. A continuació, us deixem les paraules que va adreçar als presents.

“Benvolguts socis i sòcies, amics i amigues, bona tarda i benvinguts al Club Tennis Lleida.

És un honor, com a president del Club, obrir aquesta Jornada Anual Club Lleida-ESADE Alumni 2025, una cita que ja s’ha convertit en una tradició molt estimada per tots nosaltres. Una jornada que ens permet compartir coneixement, experiències i, sobretot, inspiració.

Agrair molt sincerament la Jornada Anual Club Lleida-ESADE Alumni 2025 i les xerrades que mensualment organitza Lleida-ESADE durant tot l’any al Club, amb un gran èxit. Gràcies al seu president, Xavier Roca, i a la seva Junta Directiva, per la tasca formativa portada a terme.

Avui és un dia especial. Avui no us presento només un esportista. Us presento un referent i una lliçó de vida. Un home que ha fet del dolor una força, de la dificultat un repte i de la seva història una font d’inspiració per a tots nosaltres. Una història de superació, de lluita, de coratge i de dignitat. Us presento un home que, després d’un accident que ho va canviar tot, va decidir no rendir-se mai. Un home que ens ensenya que les limitacions més grans no són al cos, sinó a la ment.

Perquè l’Isidre ens ha demostrat que les grans curses no només es corren. Avui tenim entre nosaltres Isidre Esteve, pilot d’enduro, de ral·lis, però sobretot pilot de la seva pròpia vida, que després d’un accident que el va deixar paraplègic, no va triar el camí de la queixa, sinó el de l'acció.

Ell mateix diu que “el pitjor no és quedar-se en cadira de rodes, el pitjor és quedar-se sense il·lusions”. I d’il·lusió, ell n’ha tingut sempre. Potser més que mai, després de l’accident. Va decidir tornar al món de la competició. Va tornar al Dakar, al desert, a la pols, al calor extrem, però sobretot va tornar a la vida.

Perquè l’Isidre ens ha demostrat que les gran curses no només es corren damunt d’una moto o dins d’un cotxe. “Tots tenim un Dakar a la vida”, diu sovint. I ell n’ha corregut molts. Però ho ha fet amb un somriure que mai no s’esborra, amb una actitud que traspassa barreres i amb una força interior que el fa imparable.

Ell no ens parla només d'esport. Ens parla de valors, de ganes, de no rendir-se mai.
"La vida és actitud, i l'actitud és l’única cosa que depèn exclusivament de tu”.

Amb una cadira de rodes com a companya de viatge, ha continuat avançant. I no només per ell, sinó també per ajudar altres persones amb discapacitat a fer-ho. Des de la seva fundació, des del seu exemple, des del seu cor.

Un altre cop, l’Isidre ens ho recorda: “No importa el que t’ha passat, importa què fas amb el què t’ha passat”. Com ell mateix diu sovint, “hi ha dues maneres de viure un problema: rendir-te o plantar-hi cara”. I ell va triar la segona. Va plantar-hi cara. Amb una força i una serenitat que desarma. Amb una actitud que ens interpel·la a tots. Ens fa revisar les nostres excuses, les nostres queixes, les nostres renúncies.

L’Isidre no només va sobreviure. Va renéixer. I va decidir tornar a competir, ara sobre quatre rodes, al Dakar, al límit, al desert, allà on només hi arriben els més valents. I ho va fer adaptant el seu vehicle amb una tecnologia única, perquè, com ell diu, “el límit no està en la cadira de rodes, sinó en el cap de cadascú”.

Avui l’Isidre Esteve no és només un referent de l’esport adaptat. És un símbol d’esperança, de determinació i d’humanitat. És la prova vivent que, quan el cos cau, l’ànima pot aixecar-se més alta que mai.

Per això, quan l’escoltem parlar de reptes, de vida, de passió, cal fer-ho amb el cor obert. Perquè ell no ens parla només com a esportista, sinó com a persona que ha après a viure de nou. Com a algú que, amb un somriure i una mirada serena, ens diu: "No és més feliç qui ho té tot, sinó qui sap aprofitar el que té".

És per això que avui, des del Club Tennis Lleida, volem reconèixer la seva trajectòria. No només la trajectòria esportiva, que ja és admirable per si sola, sinó la trajectòria vital d’un home que ha sabut transformar el seu destí en un missatge poderós: el límit no és físic, el límit és mental.

"No puc moure les cames, però puc moure el món amb la meva actitud". Aquesta frase resumeix l’ànima d’Isidre Esteve.

Estimats amics i amigues, és un immens privilegi, com a president del Club Tennis Lleida, presentar-vos un home que no només corre curses, sinó que obrirà camins dins nostre. Un home que ens parla de fortalesa, de superació, d’esperança.

Amb tots vosaltres, i amb el reconeixement profund de tot el nostre club, Isidre Esteve”.