En la darrera sessió del Club de Lectura, ja ens havia fet un petit avançament del primer conte del llibre, i va ser excepcional. I excepcional, també, va ser la seva presentació.

Els qui heu llegit ‘El Petit Príncep’ recordareu que diu que l’essencial és invisible als ulls. Però durant la presentació vam tenir la sensació d’experimentar just el contrari: que l’amor per la literatura, la màgia de les paraules i l’energia compartida amb Emili Bayo, que conversava amb ella, gairebé es podien veure. Flotaven a l’ambient: entre les pàgines, entre les mirades, entre els silencis.

Tal com assenyala Eloy Tizón en el pròleg, és un llibre on els silencis també parlen i ocupen espai. Un llibre que ens demana una lectura atenta i, sovint, més d’una relectura, per palpar els marges del sentit i assaborir-ne tots els matisos, els plecs i les capes.

Mai no s’havia dit tant amb tan poc. Us convidem, de tot cor, a llegir-lo.